30 Aniversari – Txernòbil: Marcades per la radiació.

Es compleixen trenta anys de l’accident nuclear més greu de la història i milions de persones segueixen afectades en la seva salut física i mental. La despesa ocasionada pel desastre creix anualment. L’impacte de Txernòbil durarà milers d’anys.

Segons un estudi de 2015 publicat per l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), hi ha un 50% de possibilitats que un accident com el de Txernòbil (Ucraïna) o major es produeixi en els següents 27 anys.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat que Txernòbil va alliberar 200 vegades més radioactivitat en becquerels (la unitat que mesura l’activitat radioactiva) que les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. Segons un estudi de 2015 publicat per l’Institut Tecnològic de Massachussets (EUA), hi ha un 50% de possibilitats que un accident com el de Fukushima (Japó) o major es produeixi en els cinquanta anys vinents, un com el de Txernòbil (Ucraïna) o major es produeixi en els següents 27 anys i que un com el de Three Mile Islands (EUA) o major tingui lloc en els deu pròxims anys. L’accident de Three Mile Islands va ser el tercer més greu de la història de l’energia nuclear, qualificat de nivell 5 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES).

L’OMS ha assenyalat que Txernòbil va alliberar 200 vegades més radioactivitat en becquerels (la unitat que mesura l’activitat radioactiva) que les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki

Txernòbil i Fukushima van ser qualificats en el màxim nivell, 7, d’acord amb la radiació alliberada a l’entorn, tot i que en el de la central ucraïnesa els valors de radiació alliberada van ser 10 cops superiors als del Japó. Recerques anteriors de l’Institut Max Planck també afirmen que accidents com el de Fukushima o Txernòbil poden tenir lloc cada 10 o 20 anys. Svitlana Shmagailo, una víctima de la catàstrofe nuclear, denunciava en un acte a Cotxeres de Sants el passat 20 d’abril que “l’energia nuclear no és segura i, per no sotmetre a la població als mateixos perills, hauria de ser eradicada”. I afirmava “és pitjor que una guerra perquè la guerra s’acaba i això no”. Respecte al futur es lamentava que “no sé si la nostra regió té futur a causa de la contaminació”. L’activista segueix vivint al mateix poble, Orane, d’uns 600 habitants, i és professora i membre del parlament de la seva regió.

Alt cost econòmic

L’impacte i el dany mediambiental causat per Txernòbil durarà milers d’anys. En l’àmbit econòmic Bielorússia va gastar 19.000 milions de dollars i Ucraïna més de 10.000 milions per mitigar-ne els efectes. Molts quilòmetres quadrats en van quedar afectats repartits principalment entre Rússia, Ucraïna i Bielorússia. L’estudi explica que, anys després de l’accident, els territoris contaminats es van dividir en quatre zones, segons els nivells de radiació i la densitat de la contaminació del sòl. D’aquestes zones, la quarta, anomenada “de control radiològic estricte o zona d’estatus socioeconòmic preferencial” té una extensió de 22.480 km² i 1,6 milions d’habitants.

Ara bé, segons un l’estudi de Greenpeace “Ucraïna ja no disposa de prou fons –o ha deixat d’assignar-ne- per a finançar els programes necessaris i apropiats de protecció ciutadana, cosa que posa en risc, per tant, la ciutadania”.

A finals de 2014 les autoritats ucraïneses van eliminar aquesta zona, doncs no consideren que els residents corrin perill per la radiació. Ara bé, segons l’estudi de Greenpeace “Ucraïna ja no disposa de prou fons –o ha deixat d’assignar-ne- per a finançar els programes necessaris i apropiats de protecció ciutadana, cosa que posa en risc, per tant, la ciutadania”. Així per exemple, del 2009 en endavant, Ucraïna no pren mesures pal·liatives agrícoles que podrien disminuir la dosi anual de radiació a nivells acceptables.

A més cal afegir-hi els costos del sarcòfag definitiu que ha de contenir les emissions radioactives del reactor danyat. En un altre informe de Greenpeace titulat Txernòbil 30 anys després s’analitza la situació d’aquest sarcòfag de contenció construït sis mesos després de l’accident per cobrir les runes. L’any 1995 el G7, la Comissió Europea i Ucraïna van signar un Pla d’acció gradual que permetés a mitjà termini garantir la seguretat del reactor a l’espera d’una solució definitiva, en la que segons l’informe no s’hi està treballant. La solució provisional va ser la de construir una nova estructura d’acer que envoltés el reactor. Va començar a construir-se l’any 2012 i estarà acabat el 2017 amb unes dimensions de 109 metres d’altura, 162 d’allargada y 257 d’ample. Està previst que garanteixi la seguretat per un període de cent anys. El cost original, que es va estimar en 768 milions de dòlars, gairebé s’ha quadruplicat.

Efectes en la salut

Després de 30 anys de l’accident, els principals trastorns que recull l’informe són l’augment significatiu de càncer de tiroide en els infants i en persones que participen en treballs de neteja. Aquestes últimes acumulen una llista de trastorns en la qual destaquen diagnòstics de leucèmia i càncer de mama, disminució de la funció cognitiva, augment de cataractes, de malalties de l’aparell cardiovascular i de discapacitat. Pel que fa als infants, l’OMS recomana que surtin de les zones contaminades almenys 40 o 50 dies l’any durant sis anys per rebaixar la dosis d’exposició a la radioactivitat. Espanya acull vora d’un miler d’infants de Txernòbil cada any.

Un estudi de Greenpeace afirma que entre les supervivents s’han generalitzat trastorns com ansietat, depressió, estrès posttraumàtic, alcoholisme i suïcidis, sobretot entre les treballadores de tasques de contenció

La vinculació amb l’accident és inequívoca per la doctora Natalya Brychka, tal com afirma en l’informe elaborat per l’ONG. “Per descomptat que ha augmentat l’índex de mortalitat. L’impacte de Txernòbil sobre aquest índex és un fet constatat. A més, si abans la causa de malalties era l’exposició externa, ara creiem, i està mèdicament provat, que la causa és l’exposició interna a la radiació per mitjà del menjar, l’aigua i la llet”. A més dels problemes fisiològics cal contemplar els desordres de salut mental. L’estudi afirma que entre les supervivents s’han generalitzat trastorns com ansietat, depressió, d’estrès posttraumàtic, alcoholisme i suïcidis, sobretot entre les treballadores en les tasques de contenció. Les supervivents a l’accident s’han vist sistemàticament excloses de les decisions que afecten la seva seguretat personal afirma l’estudi. Això inclou centenars de milers que no podran tornar mai a casa seva i persones obligades a viure en zones amb una exposició permanent a baixos nivells de radiació. Estem parlant de molta gent que en pocs dies van veure les seves vides marcades per sempre més per la radiació.

Shmagailo, que tenia 12 anys quan va tenir lloc l’accident i vivia a poc més de 30 quilòmetres de la central, denunciava la manca d’informació a la població durant i després de l’accident. “Al principi se’ns va ocultar la gravetat de l’accident i ara, 30 anys després, segueix sense fer-se justícia amb les víctimes”.

Dades mal conegudes

Quan s’informa de notícies relacionades amb l’energia nuclear, les dades referides als nivells de radiació les hem d’agafar sempre amb cautela. En aquest sentit, ens aproxima molt més a la magnitud del problema conèixer el nombre de persones desplaçades o el cost que han pagat els països per apaivagar els efectes de la contaminació, que els mesuraments fets en terrenys contaminats. “La realitat és que no hi ha hagut una compilació completa de les dades relacionades amb l’exposició a la radiació i les conseqüències per a la salut resultants” lamenta l’informe de Greenpeace.

Svitlana Shmagailo, una víctima de la catàstrofe, denunciava en un acte a Cotxeres de Sants el passat 20 d’abril, apuntava que Txernòbil “és pitjor que una guerra, perquè la guerra s’acaba i això no”

En un intent d’esmenar aquesta situació, l’entitat ecologista va dur a terme un treball de recollida de mostres i anàlisi de diferents aliments i productes de la fusta. Entre d’altres es van analitzar llet i derivats, bolets, herbes, peix i cereals de pobles situats a l’oest i sud-oest de Txernòbil i de la regió de Bryansk a Rússia. Moltes de les mostres estaven contaminades amb dos elements radioactius alliberats per l’accident, Cesi-137 i Estronci-90, amb uns nivells per sobre dels límits pel consum humà. En part aquests contaminants s’han estès fruit dels més de 1.100 incendis registrats a la zona d’exclusió de Txernòbil entre 1993 y 2013. El Cesi-137 s’acumula en el teixit vegetal i entra així a la cadena alimentària.

Els trenta anys que es compleixen de l’acciden, coincideixen amb la vida mitjana de desintegració d’aquest isòtop, la perillositat del qual està en les seves afinitats biològiques, perquè substitueixen els elements estables que necessita el nostre organisme. El Cesi-137, tal com explica l’informe La radioactivitat i la salut, publicat per l’Observatori de l’Energia de Catalunya, es confon amb un element essencial en el nostre cos com és el potassi, present en quasi totes les parts del nostre cos, des dels músculs fins a les neurones. El Cesi-137, si entra en les nostres cèl·lules, irradia des de dins i juga un paper en la creació dels anomenats radicals lliures o provocant mutacions cel·lulars que, segons la part del genoma que afectin, poden ser font de malalties.

Enllaç notícia la Directa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s