El diari de REE : “La batalla perduda de la MAT”.

Aquest mes s’engegarà el segon tram, després de només un any d’obres amb una oposició molt menor a la del primer tram, en què es va trigar tres anys

Només algunes desenes d’activistes han fet accions fins al final.

La MAT, un dels projectes més polèmics de les comarques gironines, està a punt d’acabar-se. Aquest mes de setembre s’engegarà el segon tram d’aquesta línia de 400 kV, el de Bescanó a Santa Llogaia d’Àlguema, i al novembre s’acabarà ja el tram interfronterer soterrat, de Santa Llogaia a Baixàs, que entrarà en servei al maig després d’uns mesos de proves. L’oposició a la MAT va comportar fa gairebé 10 anys algunes de les mobilitzacions més importants de les comarques gironines –de fins a 20.000 persones– però l’execució d’aquests dos últims trams ha tingut una oposició molt menor.

Només algunes desenes d’activistes han fet accions fins al final en el tram aeri de Bescanó a Santa Llogaia i bàsicament centrades en un punt del recorregut: Fellines. Un jove que es va encadenar al gener en un cotxe enterrat en el punt on s’havia de fer una torre; unes joves embidonades a la Gran Via Jaume I de Girona al març, just quan a la subdelegació del govern espanyol se signaven les últimes expropiacions, i quatre joves enfilats durant nou hores en una de les torres al juny han estat les protestes més sonades. Totes molt més mediàtiques que massives. Enmig de les reivindicacions, els col·lectius opositors van engegar una campanya que sota el nom Desmuntem la MAT volia tornar a mobilitzar les milers de persones de la societat gironina que havien sortit al carrer deu anys enrere. El resultat, però, ha estat més aviat pobre i les protestes més nombroses han estat d’un centenar d’assistents.

Les obres del segon tram han estat molt més plàcides i s’han fet més ràpidament que les del primer, el de Sentmenat a Bescanó, que es va trigar tres anys a executar a causa de l’oposició d’ajuntaments i propietaris a signar les expropiacions. Aquest cop REE va arribar a acords amb el 95% dels propietaris abans de començar a aixecar les torres. El territori estava resignat, un cop vista l’experiència del primer tram, en què les negatives d’ajuntaments i propietaris no van servir de res. El famós crit de “No passaran!” s’havia demostrat que era una fal·làcia. El president de l’Associació de Municipis Afectats per la MAT (AMMAT), Francesc Xavier Ter, va resumir molt bé ara fa un any, just abans que REE comencés les obres de Bescanó a Santa Llogaia, el sentiment majoritari que hi havia: “Ens hi vam oposar tot el que vam poder, però ara el projecte ja és irreversible. Qualsevol oposició seria estèril. Només podem intentar evitar al màxim els danys col·laterals, intentar minimitzar-ne l’impacte.” La majoria d’alcaldes dels municipis afectats es manifestaven en el mateix sentit i destacaven la “bona voluntat” de REE a l’hora d’acceptar la majoria d’al·legacions.

Tres trams

Un dels motius que els opositors a la MAT esgrimeixen per explicar la davallada de la mobilització popular és el fet que es decidís dividir la infraestructura en tres trams i executar-los per separat.

El primer, de Sentmenat a Bescanó, es va construir entre el 2008 i el 2010 i es va inaugurar el juliol del 2011. Poc després es van iniciar les obres del tram soterrat, de Santa Llogaia a Baixàs, que, degut a la complexitat tècnica, també s’haurà trigat uns tres anys a construir. En canvi, el segon tram no es va iniciar fins al 2013, un cop REE ja havia assolit “el consens al territori” signant acords amb la majoria d’amos.

 195 quilòmetres és la longitud total de la MAT. El primer tram en té 86,2; el segon, 44,2, i el tercer, el soterrat, 64,5.

20.000 persones s’havien arribat a reunir en les protestes contra la MAT que es van fer entre el 2005 i el 2008.

Una filera de torres del segon tram de la MAT, que està a punt d'engegar-se. Foto: Joan Sabater.

Una filera de torres del segon tram de la MAT, que està a punt d’engegar-se. Foto: Joan Sabater.

La lluita es trasllada a la Selva

El moviment més fort d’oposició a la MAT s’ha trasllat els últims mesos a la Selva. Concretament a Santa Coloma de Farners. Per allí s’ha projectat que passi un ramal per connectar l’energia de la línia principal amb la subestació d’Adif que ja està construïda a Riudarenes des de fa dos anys i amb una futura subestació d’Endesa per reforçar el subministrament elèctric a la Costa Brava sud. El moviment va convocar una votació popular a final de gener, en què es van recollir uns sis mil vots en contra de la línia. Els resultats van donar impuls a la plataforma No a la MAT de la Selva, que ha aconseguit que el Parlament aprovi una resolució demanant que s’estudiï si aquest ramal és realment necessari i en cas que així sigui si se’n pot rebaixar la potència a 220kV o bé minimitzar-ne l’impacte soterrant-lo.

De moment, REE ha paralitzat l’inici de la construcció de la subestació elèctrica que ha d’anar al costat de la d’Adif i per a la qual ja tenia tots els permisos, i s’ha mostrat disposada a seure amb la Generalitat per parlar. Tot i això, ha deixat clar que considera “complicat” fer grans canvis en un projecte que considera totalment necessari. Ha arribat a dir que si no el TAV té risc d’aturar-se.

Segons va sortir publicat al BOE el juliol de l’any passat, el ramal de la Selva ha de sortir de la torre 134 del tram entre Sentmenat i Bescanó i tenir un total de 41 torres al llarg de 17,5 quilòmetres. El traçat passa sobretot per zona boscosa, a cavall dels termes municipals de Santa Coloma i Riudarenes.

Enllaç notícia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s