ARTICLE DIARI ARA “MAT: revifa la polèmica a Girona”

La Selva fa demà una consulta contra la línia de 400 kW que es posarà en marxa a finals del 2014

ALBERT SOLÉ Santa Coloma de Farners / Viladasens 

Entre el 2005 i el 2008, la lluita contra la construcció de l’ autopista energètica de Girona (MAT) va viure els seus moments àlgids. Aquest 2014 ha tornat a revifar amb l’enterrament d’un activista dins un cotxe sota terra just al lloc on s’havia de construir una de les 105 torres -Fellines- del tram Bescanó – Santa Llogaia d’Àlguema el 8 de gener, i amb el referèndum que se celebrarà demà a Santa Coloma de Farners, Riudarenes i Sils (tots tres municipis de la Selva) en contra del ramal projectat de la MAT Girona cap a Riudarenes, que serà també de 400 kW. “Volem que la població d’aquests tres municipis pugui expressar la seva opinió sobre aquesta infraestructura que veiem com a innecessària i sobredimensionada. El resultat deixarà patent el rebuig del territori”, explica Beth Galí, portaveu de la plataforma No a la MAT Selva.

La consulta no serà legal ni vinculant per problemes burocràtics, però compta amb el suport de l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà (CiU). Solà és l’únic alcalde de tots els municipis per on passa la MAT a les comarques gironines que es manté en peu de guerra contra Red Eléctrica de España (REE). El 2005 més de 40 alcaldes van crear l’AMMAT (Associació de Municipis contra la MAT), però amb el temps quasi tots van acabar signant un acord amb l’empresa encarregada del transport d’electricitat a l’Estat, menys Solà. Davant la pregunta de l’ARA al delegat de REE a Catalunya si havien convençut els alcaldes amb arguments o amb diners -40 euros per metre de línia que trepitgi cada municipi-, Lluís Pinós va dir: “Podríem dir que és una barreja de les dues coses. Al final els alcaldes han vist que era una infraestructura necessària, i nosaltres hem cregut i acceptat que els ajuntaments havien de rebre una compensació”.

Alimentar el TGV

La tramitació de la MAT Girona va començar el 1997, dividida en tres trams: Sentmenat-Vic-Bescanó, Bescanó – Santa Llogaia, i Santa Llogaia – Baixàs (Rosselló). Els motius per defensar-la davant de la nombrosa oposició del territori eren quatre: alimentar el TGV a 400 kW perquè funcioni a ple rendiment, millorar el servei energètic de les comarques gironines, complir amb l’exigència de la UE que cada estat ha de ser capaç d’enviar un 10% de la seva capacitat energètica als països veïns -ara Espanya en té un 3%-, i donar sortida a l’electricitat que havien de produir uns parcs eòlics a l’Alt Empordà. Aquest últim motiu ha caigut perquè no es construiran, i el motiu del TGV les plataformes opositores el posen en dubte perquè l’alta velocitat ja està funcionant sense la MAT. El ramal previst que ha de sortir de Bescanó fins a la subestació d’Adif de Riudarenes ha de servir, sobretot, per al TGV. Aquest ramal encara no té la declaració d’utilitat pública del govern espanyol -la que permet a REE expropiar el propietari amb qui no arribi a un acord- i, per tant, els organitzadors del referèndum confien que encara podran aturar-la. Des de REE no creuen que això passi -per Lluís Pinós, la consulta a la població ja es fa en el tràmit d’exposició pública del projecte-, però es mostra obert, “com sempre”, a fer algunes modificacions al traçat actual.

Un dels propietaris afectats per aquest ramal, que travessa el Serrat del Corb, del massís de les Guilleries, és la comunitat budista Kagyu Samye Dechi Ling, que té un temple i tres cases de retir dalt de tot de la muntanya. Una de les torres seria a només 60 metres d’una de les cases, i els cables els passarien literalment per sobre del cap. Ells no han signat cap acord amb REE i no tenen cap intenció de fer-ho. Tampoc no volen ni sentir a parlar d’indemnitzacions: “A mi m’agradaria saber quin és el preu del paisatge, de la bellesa, de trobar la pau. Això no té preu, no ens ho poden quantificar de cap manera. La gent puja aquí dalt buscant pau i tranquil·litat i natura, i això no es pot valorar amb diners”, diu el Lodro, un dels membres de la comunitat.

Moviments polítics

La lluita de la comarca de la Selva per evitar la construcció d’aquest ramal aviat passarà de l’agenda social a la política, com va passar també el 2007. Llavors la pressió del territori i dels polítics, i el desacord entre França i Espanya pel traçat de la MAT Sentmenat – Bescanó – Santa Llogaia – Baixàs, va obligar la UE a intervenir i va nomenar Mario Monti -posteriorment president d’Itàlia- com a mediador. En pocs dies o setmanes, la Diputació de Girona aprovarà una moció en contra la construcció d’aquest ramal, el diputat del Congrés Joan Tardà (ERC) li preguntarà al ministre José Manuel Soria per aquest tram de la MAT, que encara necessita l’última autorització del govern espanyol. La CUP, ICV i Esquerra preparen també alguna actuació al Parlament.

Fellines com a símbol

La línia principal de la MAT avança sobre el territori: ja hi ha 95 torres plantades, en queden una desena, i d’aquí poques setmanes ja instal·laran el cable. L’oposició semblava esmorteïda, però la plataforma anti-MAT va tornar a l’actualitat amb el boicot de la construcció d’una torre a Fellines -a pocs metres d’una masia- quan Víctor M. Cánovas es va enterrar dins un cotxe. La Generalitat el 2007 va ser qui va aconsellar al ministeri el canvi d’un 50% del traçat Bescanó – Santa Llogaia per respectar millor un acord amb REE: una línia no pot passar a menys de 500 metres d’un nucli habitat, ni a menys de 100 d’una masia aïllada. Les dues parts, però, recorden que és una recomanació, no una obligació. A Fellines (a Viladasens) aquest acord no es compleix. La plataforma No a la MAT acusa el Govern d’haver proposat el canvi de traçat conscient que els perjudicava, i fonts de la Generalitat admeten a l’ARA que la responsabilitat pot ser seva, però recorden que l’objectiu és minimitzar l’impacte, tot i que no sempre és possible.

Un activista anti-MAT passa la nit a comissaria

El jutge va deixar ahir en llibertat amb càrrecs el jove gironí de 27 anys, detingut dijous a la tarda al mig del carrer, relacionat amb l’acció reivindicativa en contra de la MAT que es va fer el 8 de gener a Fellines, on un altre activista es va enterrar. El jove, que va passar la nit a comissaria, està acusat per un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat i un altre de lesions. “Amb aquesta detenció els Mossos estan intentant advertir sobre qui mana i què passa quan ets un activista i estàs en contra de la MAT”, van expressar des del Grup Antirepressiu de Girona.

Torres MAT

Font Diari Ara

Article diari Ara

Vídeo Diari Ara

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s