Referèndum per la remunicipalització de l’electricitat a Berlín

ROGER SUSO / @EUROSUSO | 31/10/2013

El debat energètic i ecològic a Alemanya sempre s’ha portat a terme a diferents nivells. Des de dalt i des de baix. Més de 33 anys després de la fundació del partit verd, la seva branca més conservadora controla la formació i l’ha convertit en un partit neoliberal amb tons ecologistes que ha greixat els aparells de l’Estat sense realment canviar-los substancialment, en tot cas, modernitzant-los. La controvèrsia nuclear posterior a la catàstrofe de Fukushima i l’accident de Marcoule va catapultar Winfried Kretschmann d’Els Verds a desterrar la CDU del govern de Baden-Württemberg -hi governava des dels anys 50, convertint-se en el primer president d’un Estat federat alemany no provinent dels partits tradicionals. Per la seva part, la cancellera Angela Merkel va fer-se seves les propostes de l’oposició, com la de tancar les centrals nuclears construïdes abans del 1980 -set dels disset reactors del país- i tancar l’última central nuclear alemanya el proper 2022 substituint-les per energies renovables. És la reconversió energètica, d’àtoms d’urani a molins de vent, que pregona l’establishment teutó obrint la porta a la liberalització i l’especulació.

En paral•lel, els serveis i empreses que van ser privatitzades de forma exprés, al nou Estat, després de la reunificació alemanya per iniciativa de Helmut Kohl, poc a poc es tornen a municipalitzar, a renacionalitzar, a través d’iniciatives ciutadanes i la pressió dels moviments socials. En els darrers anys, a Berlín, Stuttgart Munic, l’aigua; i a Hamburg, aquest proppassat setembre, l’electricitat, l’aigua i el gas. La degana és la petita població de Schönau, a la Selva Negra, que des de 1990 gestiona, a través d’una cooperativa, el seu propi sistema de distribució energètica no nuclear.

Referèndum per la remunicipalització de l'electricitat a Berlín

Van aconseguir 265.000 signatures favorables a la consulta

En aquesta línia Berlín serà escenari aquest diumenge 3 de novembre d’un referèndum vinculant per decidir sí o no a la remunicipalització de l’electricitat i la seva distribució i comercialització. La llei alemanya permet aquest tipus de referèndums promoguts per la ciutadania només a nivell regional, però no al federal. Per portar a terme el referèndum, el col•lectiu Berliner Energietisch (Taula d’Energia Berlinesa), una aliança formada per associacions ecologistes, veïnals, sindicals, esglésies luteranes i consumidors, amb el suport dels partits SPD, Els Verds, Die Linke, Pirata i ÖDP (la CDU de la cancellera Angela Merkel i l’FDP hi estan en contra), així com de vàries plataformes vinculades als moviments socials va aconseguir reunir 265.000 signatures, més de les necessàries per forçar el govern de la capital alemanya a convocar la consulta que decidirà si la ciutat ha de remunicipalitzar la seva xarxa elèctrica amb fons públics.

La xarxa elèctrica de Berlín és un monopoli regulat al que només es pot accedir mitjançant una concessió que surt a la venda cada 20 anys. En l’actualitat es troba en mans de la multinacional sueca Vattenfall, amb generació basada en centrals de carbó, i pel cas, el proper concurs serà al 2014. Aprofitant aquesta conjuntura s’ha organitzat el referèndum. Amb la predisposició de promoure una gestió pública, transparent i democràtica de la xarxa de distribució elèctrica, amb l’èmfasi en la substitució de l’energia fòssil per una de renovable. “Un canvi cap a un model descentralitzat d’energies renovables en mas públiques sense que depengui de grans empreses que, òbviament, es deuen als interessos dels seus accionistes”, sosté Stefan Taschner, portaveu de l’aliança “on els beneficis i les decisions estratègiques sobre tarifes i llocs de treball s’adequaran a les necessitats de les persones”. L’any passat Vattenfall va obtenir uns guanys de 80 milions d’euros i en cas de remunicipalització aquests diners es quedarien a la ciutat.

Remunicipalització o cooperativització 

Independentment del resultat del referèndum, l’electricitat de Berlín sortirà a concurs públic. La posició de Berliner Energietisch és que el govern de Berlín remunicipalitzi el servei amb diner públic. Tanmateix, en cas que la cosa no tiri endavant, ha aparegut una cooperativa ciutadana, anomenada BürgerEnergie Berlin (Energia Ciutadana Berlín) i impulsada per les joves Arwen Colell i Luise Neumann-Cosel, que ha aconseguit recaptar gairebé 8 milions d’euros en donacions per tal de presentar-se al concurs, una xifra, gens menyspreable, del valor de la licitació, que és d’uns 370 milions d’euros. La cooperativa no serà l’única que licitarà en la subhasta per la xarxa el proper any. Amb la possibilitat de convertir-se en un servei municipal, l’electricitat serà licitada per la pròpia Vattenfall, l’empresa neerlandesa Alliander, la corporació xinesa State Grid Corporation i les empreses alemanya Thüga i enviaM.

“Som optimistes. La participació serà elevada i estem convençudes que guanyarà el sí”, afirma Taschner. Amb un 25% de participació, unes 625.000 berlineses, el referèndum -que ja és un èxit per sí mateix- serà vàlid. Tanmateix, només la ciutadania alemanya empadronada a Berlín és electora. Les ciutadanes de la UE, no hi poden votar, la llei no ho permet i aquest fet ha rebut moltes crítiques.

Enllaç article la Directa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s