Resignació per la MAT de Bescanó a Santa Llogaia

Gairebé tots els propietaris han arribat a acords amb REE

Els alcaldes admeten que van perdre la lluita i ara vigilaran que es minimitzi l’impacte

No a la MAT confia en la “victòria moral” als jutjats

19/08/13 02:00 – Girona – Lurdes Artigas

“Ens hi vam oposar tot el que vam poder, però ara el projecte ja és irreversible. Qualsevol oposició seria estèril. Només podem intentar evitar al màxim els danys col·laterals, intentar minimitzar-ne l’impacte.” Les declaracions del president de l’Associació de Municipis Afectats per la MAT, Francesc Xavier Quer, resumeix l’estat d’ànim, de resignació, al territori per l’imminent inici de l’aixecament de les 105 torres de la línia de molta alta tensió (MAT) en el tram de Bescanó a Santa Llogaia d’Àlguema, al qual el Consell de Ministres ha donat aquest mes el llum verd definitiu.

La gran majoria dels propietaris –Red Eléctrica (REE) els xifra en el 95%– han arribat a un acord amb la companyia, un cop vista l’experiència del primer tram que es va construir, el de Sentmenat a Bescanó. Els propietaris obtenen uns preus molt millors amb un pacte que amb una expropiació forçosa. “REE està pagant molt bé i ha mostrat bona voluntat per minimitzar l’impacte”, explica Quer. Des d’Agroxarxa, el servei d’expropiacions d’Unió de Pagesos, que ha negociat amb REE el cas de més de la meitat dels propietaris d’aquest tram, confirmen l’entesa amb la companyia. En els casos que ells han portat, en tots s’ha arribat a un acord i s’han obtingut totes les modificacions de traçat demanades sempre que no es perjudiquessin tercers. Agroxarxa té clar que la construcció en aquest tram serà molt menys conflictiva que en l’anterior, però no perquè la gent hi estigui més d’acord, sinó perquè en el primer tram ja es va veure que l’oposició no servia de res i s’hi surt guanyant si es pacta abans d’arribar a l’expropiació forçosa. També ells, com els ajuntaments, faran el seguiment d’obres per vetllar perquè el procés estigui ben fet i es compleixi el que s’ha acordat.

El traçat definitiu del tram afecta quinze municipis i la majoria dels alcaldes es manifesten en el mateix sentit: s’ha fet tot el que es podia fer, s’ajudarà fins al final els veïns a minimitzar l’impacte i es farà un seguiment perquè s’adeqüin a allò acordat. La majoria també recalquen la “bona voluntat” de REE a l’hora d’acceptar la majoria de les al·legacions.

No a la MAT: via judicial

El col·lectiu que més continua el combat és la plataforma ciutadana No a la MAT. El portaveu, Joan Martí, afirma que ells no estan resignats i que continuaran la lluita fins al final, però admet que l’obra ja no es pot aturar i que l’objectiu a què aspiren ara és una “victòria moral” en l’àmbit judicial, encara que llavors la línia ja estigui construïda. No a la MAT té ara acumulats a l’Audiencia Nacional quinze recursos –i en prepara un altre sobre el ramal de Riudarenes– i la intenció és recórrer a la justícia europea si es desestimen.

Martí atribueix en bona part la desmobilització a “l’estratègia que han seguit d’anar fragmentant el territori: en un tram ja ho tenen fet; l’altre l’han fet subterrani”. També Quer recalca el greuge comparatiu que suposa que una part del traçat s’hagi acabat fent subterrània i l’altra no. Tots dos opinen que la causa és que aquí la lluita del territori contra la MAT “no va tenir suport polític”, mentre que a la Catalunya del Nord va ser ampli.

Mobilitzacions històriques

La MAT ha comportat algunes de les mobilitzacions més importants de les comarques gironines. Un punt àlgid va ser el 2005, amb una manifestació al maig a la Jonquera que va reunir més de 5.000 persones de les dues bandes de la frontera i una altra al desembre a Girona, que va aplegar la quantitat històrica de 20.000 persones (rebaixada per la policia local a 12.000). Hi van participar representants de 79 ajuntaments (45 de les comarques gironines i 34 de la Catalunya del Nord) i membres d’ERC i ICV, llavors al govern tripartit. El març del 2008, una altra protesta a Girona va reunir 18.000 persones –poc després que una a Perpinyà n’aplegués 15.000.

Entre el 2008 i el 2010 la construcció del primer tram va topar amb una forta oposició a bona part del territori.

Girona:Manifestació

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/670704-resignacio-per-la-mat-de-bescano-a-santa-llogaia.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s